Segur que estareu d'acord amb mi que a vegades, quan ens posem davant d'un full o d'un teclat per fer un text, ens agafa un pessigolleig al ventre, pensant que no serem capaços d'escriure res. Sentim que tenim una gran bola al cap, plena d'idees que hem de convertir en paraules, però que a l'hora de la veritat no ens en surt cap.
Quan em passa això, per sortir-me'n i poder fer l'escrit, busco una sola paraula que m'agradi i que tingui relació amb la sensació que vull explicar i començo a fer-li un vestit, com si jo fos una modista de lletres. Li faig una faldilla, una brusa, i depenen del dia, la vesteixo d'hivern o d'estiu. Li poso molts complements, un cinturó, un collaret, o la deixo lleugera perquè es mogui lliure per l'aire. Això sí, procuro que quedi ben guapa, que vagi ben mudada perquè s'ho passi bé la persona que ho llegeixi.
Avui, per fer aquest text que esteu llegint, he triat la paraula bola, bola com esfera, esfera com pilota, com una pilota plena d'idees que tots tenim i que ens anem passant els uns als altres, especialment aquí, a l'escola, i tots junts participem en el gran joc d'aprendre.
Que no s'acabi mai la partida.
Núria
divendres, 18 de maig del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
