Cada any, quan Nadal pica a la porta, a l’escola ja hem fet un munt de feina junts. Hem començat un nou curs, hem estrenat companys, mestres i llibres i l’estel dels reis ens troba quan sembla que faci molt de temps que tot ja està funcionant.
A vegades, tinc la impressió que l’escola va molt ràpida, que els dies volen i que els nens i les nenes aneu molt "depressa" a fer-vos grans.
Aquest any, hem engegat un Projecte d’Autonomia de Centre i ens hem donat un temps per pensar, per decidir, una mica entre tots/es, quina escola volem, què volem aprendre i què volem ensenyar. Com volem que siguin els nens, les nenes, els/les mestres i tots i totes els/les educadors/es que formem part de l’escola.
En una de les primeres editorials d’aquesta revista, us vaig parlar dels braços de la Rosa dels Vents, els comparava amb camins que venien d’arreu per trobar-se al cor de la Rosa, on ens acollíem tots plegats. Avui, hem de fer un pas més endavant i tenint la seguretat que la rosa ens acull, obrir els braços per convertir-los en camins de creixement personal per a tots i cadascun de nosaltres.
Que tinguem tots i totes un Bon Nadal !!!
divendres, 16 de novembre del 2007
divendres, 18 de maig del 2007
EDITORIAL DE LA REVISTA DE JUNY
Segur que estareu d'acord amb mi que a vegades, quan ens posem davant d'un full o d'un teclat per fer un text, ens agafa un pessigolleig al ventre, pensant que no serem capaços d'escriure res. Sentim que tenim una gran bola al cap, plena d'idees que hem de convertir en paraules, però que a l'hora de la veritat no ens en surt cap.
Quan em passa això, per sortir-me'n i poder fer l'escrit, busco una sola paraula que m'agradi i que tingui relació amb la sensació que vull explicar i començo a fer-li un vestit, com si jo fos una modista de lletres. Li faig una faldilla, una brusa, i depenen del dia, la vesteixo d'hivern o d'estiu. Li poso molts complements, un cinturó, un collaret, o la deixo lleugera perquè es mogui lliure per l'aire. Això sí, procuro que quedi ben guapa, que vagi ben mudada perquè s'ho passi bé la persona que ho llegeixi.
Avui, per fer aquest text que esteu llegint, he triat la paraula bola, bola com esfera, esfera com pilota, com una pilota plena d'idees que tots tenim i que ens anem passant els uns als altres, especialment aquí, a l'escola, i tots junts participem en el gran joc d'aprendre.
Que no s'acabi mai la partida.
Núria
Quan em passa això, per sortir-me'n i poder fer l'escrit, busco una sola paraula que m'agradi i que tingui relació amb la sensació que vull explicar i començo a fer-li un vestit, com si jo fos una modista de lletres. Li faig una faldilla, una brusa, i depenen del dia, la vesteixo d'hivern o d'estiu. Li poso molts complements, un cinturó, un collaret, o la deixo lleugera perquè es mogui lliure per l'aire. Això sí, procuro que quedi ben guapa, que vagi ben mudada perquè s'ho passi bé la persona que ho llegeixi.
Avui, per fer aquest text que esteu llegint, he triat la paraula bola, bola com esfera, esfera com pilota, com una pilota plena d'idees que tots tenim i que ens anem passant els uns als altres, especialment aquí, a l'escola, i tots junts participem en el gran joc d'aprendre.
Que no s'acabi mai la partida.
Núria
dimecres, 18 d’abril del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
