"Els governs, sempre han procurat dirigir l'educació del poble, saben que el seu poder es basa totalment en l'escola, per això la monopolitzen cada vegada amb més interés".

Francesc Ferrer i Guàrdia, 1859-1909


Entre tots hem d'aconseguir aprendre a pensar, a parlar i a defensar un futur millor...

Suport del equips directius

Barcelona, 25 de juny de 2010


Els equips directius de les escoles de Sant Andreu volem manifestar el nostre més enèrgic desacord amb la decisió del Consorci d’Educació de Barcelona pel que fa a les actuacions que se estan duent a terme a l’Escola Rosa dels Vents.

L’escola Rosa dels Vents hauria de ser un exemple del que ha de ser una escola inclusiva, tal i com manen actualment les directrius del Departament d’Educació. Tanmateix, per aquesta raó, ha passat a convertir-se al barri en un centre amb un molt elevat nombre de nouvinguts, fet que li ha suposat un seriós handicap a l’hora d’incorporar alumnat autòcton.

Tot i això, han sabut treballar amb il•lusió, ganes i molta professionalitat per treure endavant un excel•lent projecte pedagògic que ara s’ha vist infravalorat com a conseqüència de “l’aparició” d’un nou “projecte educatiu” aliè a l’escola.

A més a més, no ens semblen adients les línies d’actuació emprades pel Consorci a l’hora de portar a terme les seves decisions ( fi de curs, manca d’informació a la comunitat educativa del districte... ) sense donar possibilitat d’arribar a uns acords viables per totes dues bandes.

És per això que volem fer palès el nostre malestar i us demanem que es prenguin decisions encertades que no malmetin el projecte pedagògic de Rosa dels Vents.


Els Equips Directius de les Escoles de Sant Andreu

Resposta a la decisió del Consorci sobre el futur de la nostra escola

El Consell Escolar, l'AMPA i el Claustre de mestres de l'Escola Rosa dels Vents vol manifestar el seu desacord, amb la decisió presa pel Consorci d'Educació de Barcelona de suprimir l’etapa d'Educació Infantil de la nostra escola i substituir-la per la de l'escola de nova creació, Congrés-Indians.

L'escola Rosa dels Vents, des de fa uns quants anys s'ha destacat com a escola integradora i cohesionadora, i ha desenvolupat i aplicat un Pla d'Autonomia qualificat de molt satisfactori pel mateix Consorci d'Educació de Barcelona.

Amb el seu projecte educatiu, Rosa dels Vents dóna garanties a les famílies per a l'escolarització de qualitat dels seus fills, com es demostra a través de la realització, amb molt d'èxit, de diferents projectes educatius:

Projecte Punt-Edu, premiat i valorat per diferents entitats
Pla de llengües estrangeres
Ràdio escolar
Cinema a l'escola
Teatre escolar
Pla d'immersió lingüística,
Coral intergeneracional amb La Residència d'avis,
Programa Escuelas viajeras
Projecte Universitat-escola,
Programa La família a l'escola,
Coordinació Primària-secundària,
Participació com a reporters del canal 3cat24.cat

Enguany els nostres alumnes han obtingut diferents premis pel seus treballs:

Premi a la millor crítica literària per a alumnes de 5è,
Premi al millor punt de llibre per a una alumna de P3,
Tres premis en els Jocs Florals del districte,
Un participant seleccionat als Jocs Florals de Barcelona,
Un premi a la Mostra de Produccions Audiovisuals i Blocs Escolars en la modalitat de ràdio escolar.

Som conscients que la tasca de l’escola és desconeguda per la gent del barri i que de la nostra escola se’n té una visió poc ajustada a la realitat, potser perquè molts dels nostres alumnes són de famílies centre o sud americanes -encara que molts de segona generació i amb la mateixa nacionalitat que nosaltres- i tots amb les mateixes capacitats i la mateixa il·lusió.
Per la qual cosa entenem que aquesta manca d’interès en demanar la nostra escola no es deu a qüestions objectives, la qualitat i el dinamisme del nostre projecte és fàcilment demostrable, sinó a percepcions prejudicioses i a un desconeixement de la nostra realitat .

Paradoxalment, en els últims cursos, l’administració educativa que qualifica de molt satisfactòria la nostra tasca, ha preferit ampliar ràtios o posar aules suplementàries en altres centres abans d’enviar d'ofici nens i nenes a l'escola Rosa dels Vents.

Ara se’ns notifica que s’instal·larà una altra escola en l’edifici que és la nostra seu, i que els nostres cursos d’educació infantil ja no pertanyeran a la nostra escola sinó a l’escola nova. A mesura que aquests infants aniran creixent, l’Escola Rosa dels Vents s’anirà extingint.
Els alumnes en sortiran perjudicats perquè durant sis anys estaran segregats en dos centres i per la substitució d'un projecte que és una realitat per un altre encara per materialitzar.

Així mateix també pensem que els drets dels mestres han estat lesionats, doncs quatre mestres aquest curs i els altres més endavant, aniran perdent la plaça, i la mateixa serà ocupada arbitràriament en comissió de serveis per altres mestres, suprimint una escola i fent-ne nàixer una altra en el mateix lloc i amb els mateixos alumnes.

A això hi hauríem de sumar el moment en què s'ha fet, quan les convocatòries de reubicació de mestres, i el canvi d'escola per al curs vinent ja estan tancades. Per la qual cosa els mestres ens reservem el dret a emprendre les accions legals que estimem oportunes.

Amb aquest escrit, volem fer saber a la comunitat educativa de Catalunya:

Que el claustre de mestres se sent profundament menystingut, per la manera com s'ha pres la decisió, per les dates, els últims dies de curs, i per la falta de confiança i desconeixement que el Consorci ha demostrat tenir en el projecte que Rosa dels Vents està desenvolupant.

I perquè entenem que davant d’un greu problema de pressupost s'han d'aplicar mesures de contenció -doncs en no aplicar-les es malbarataran fons que per altra banda se'ns estan negant, reduint plantilles i abaixant salaris- considerem que la solució passa per una escola única nascuda amb els criteris de fusió, no d'exclusió.

Barcelona, 20 de juny de 2010

REGALA'M UNA PARAULA

La valoració de la llengua familiar en l’Aplicació del Pla d’Immersió Lingüística

Escola Rosa dels Vents Sant Jordi 2010

las palabras luminosas que se quedaron aquí resplandecientes... el idioma. Salimos perdiendo... Salimos ganando... Se llevaron el oro y nos dejaron el oro... Se lo llevaron todo y nos dejaron todo... Nos dejaron las palabras.

Pablo Neruda. Confieso que he vivido.


A l’escola també tenim un gran tresor; un tresor servat dins de cadascun de nosaltres, un tresor escampat - cada família té una joia, la seva llengua, les seves paraules.
I és que, de paraules, entre tots i totes en tenim unes quantes: de diferents llengües, amb sons diferents, escrites amb signes ben diversos. Les paraules que ens han nodrit al bressol i que hem atresorat en créixer.

Per això, aquesta primavera, rúfola i grisa, a l’escola hem volgut reunir, ni que fos en part, el tresor que tenim entre tots plegats.
I ens hem fet un regal els uns als altres, un regal de poc preu però extraordinàriament valuós, hem regalat una paraula.


Hem començat l’activitat amb un conte, un conte que explicava com són d’importants els mots, i bells, i útils. Hem escoltat, hi hem dit la nostra, hem somrigut, i hem conclòs que de paraules n’hi ha de moltes menes: dolces, salades, noves, velles, d’aquí, d’allà, incomprensibles per a algú, i que n’hi ha que val més no fer servir.


Després hem demanat als infants que quan tornessin a casa ho expliquessin a les seves famílies i que portessin a l’escola una paraula de la seva llengua familiar, una paraula escrita en el seu alfabet i transcrita al nostre (una paraula que no té so és una sanefa), una paraula explicada: d’on és, a quina llengua pertany, què significa en català (perquè el català és la nostra llengua comuna), qui la porta...

Tan senzill com fantàstic! Les nenes i els nens de Rosa dels Vents han portat a casa un full amb un quadre buit i han tornat a l’escola amb una joia del seu tresor. I les mestres, i els dels serveis educatius, i la conserge,i la cuinera,i el monitoratge, i alguna autoritat que passava per allí, tots ens hem apressat a oferir el nostre tresor i a compartir el dels altres.
I així hem pogut reunir camote, que és moniato a l’espanyol del Perú, àrnab, que és conill a l’àrab de Síria, mòliv, que és llapis en búlgar, gizny, que és la vida en rus, velatacú que en camba vol dir fills petits, wasy, que en quítxua és casa, dyakuyu que és com es donen les gràcies a Ucraïna, orenetes, xarrups i menesters catalans.
En algun cas una paraula n’ha arrossegat una altra i han arribat expressions, maneres de dir, frases: imay malla que en quítxua és com estàs? rohaihu que en guaraní és t’estimo, i wô ài wô jià que en xinès és jo estimo la meva família. I tantes més paraules fins a ....


Ara les tenim exposades, les hem exposades al porxo, una al costat de l’altra, fent un gran mural i, de tant en tant, grans i petits ens les mirem i recordem satisfets la nostra gran riquesa.


Abans de marxar de vacances les treurem del porxo i les endreçarem, segurament per ordre alfabètic, en un altre espai. Un espai que a les paraules els és molt familiar, el del llibre.

Així, per al curs vinent, per molt gris i rúfol que sigui, tindrem perquè l’haurem servat,les primeres joies del nostre tresor: un petit glossari plurilingüe.

Mercè Maure

Hem obtingut 3 premis als Jocs Florals del Districte de Sant Andreu

La comunicació